Mig segle fa que pel món
vaig, camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.

Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n van
totes s’enduen ruïnes.

Emboscat

Bauma, bòfia, boix,
ombres i sorolls,
dormo amb un ull obert,
grèvol, fura, tell,
gebre, nit, rovell,
d'aquest hivern despert,
no veig el jorn d'eixir d'aquest forat,
no sé qui són que em busquen en la nit,
aviat passarà, em dic, això no pot durar,
home que s'amague com una guineu,
la son vol enganyar,
i el meu amor qui sap on deu parar,
oh! si podés, oh! si en sabés,
festejo la il·lusió, amb els peus de fang,
veurem florir l'arç blanc?
udola la cabrota, respon son amant,
veurem florir l'arç blanc?
no veig el jorn d'eixir d'aquest forat,
no sé qui són que em busquen en la nit.